AURA

Aura, a 21st-century opera conceived by the poet Gabriel Ventura, the composer Marina Herlop and the visual artist Rosa Tharrats, is presented as a stage evocation with mediaeval influences and a strong pantheist component.
Set in the 13th century, the protagonist of Aura, fleeing from a world devastated by the wars and crusades of pope Innocent III, takes refuge in a forest in Languedoc. There she finds a spring, where the Angel of the Waters appears to her, and they talk about her condition as A refugee. Water, in its different forms, is revealed to her as a “door and mirror”, as hope and “grace of thought”.
Inspired by the visions of women mystics like Hildegard von Bingen, as well as the forms of representation in Romanesque art (hieratism, breaking with the space-time dimension and so on), Aura features melismatic chants and digital echoes, inhabited by water spirits and voices from the other side. Disembodied, plasmatic characters, perhaps creatures of an inter-species future.
Aura therefore stands not only as a paean to nature as a place of peace and refuge, of imagination, life and thought, with water as a central element, but also as a song against the devastation of war.
In a time like our own, with a pressing climate crisis, Aura reminds us of the germinating, purifying and repairing power of water as a basic element in both human beings and the planet, while highlighting an ecosophical awareness we must cling to and nurture if we are to survive and achieve a harmonious balance.

…

Aura, una òpera del segle XXI concebuda pel poeta Gabriel Ventura, la compositora Marina Herlop i l’artista visual Rosa Tharrats, se’ns presenta com una evocació escènica de ressonàncies medievals amb un fort component panteista.
Situada en el segle XIII, la protagonista d’Aura fuig d’un món devastat per les guerres de les croades del papa Inocenci III i es refugia en un bosc del Llenguadoc. Allà troba una font en què se li apareix l’Àngel de les Aigües, amb qui manté una conversa sobre la seva condició de refugiada. L’aigua, en les seves diverses manifestacions, se li revela com a “porta i mirall”, com a esperança i “gràcia del pensament”.
Inspirada en les visions de místiques com Hildegarda de Bingen, així com en les formes de representació de l’art romànic (hieratisme, trencament de la dimensió espai-temps…), Aura és una invocació de cants melismàtics i ecos digitals, poblada d’éssers aquàtics i veus del més enllà. Personatges incorporis i plasmàtics, possibles criatures d’un futur interespècie.
Aura es constitueix, així, no només com un cant a la natura com a espai de pau i refugi, d’imaginació, vida i pensament, amb l’aigua com a element central, sinó també com un cant contra les devastacions de la guerra.
En un temps com el nostre, d’urgent crisi climàtica, Aura ens recorda el poder germinador, purificador i reparador de l’aigua com a element constitutiu de l’ésser humà i el planeta, tot subratllant una consciència ecosòfica que hem de conservar i propiciar per a la subsistència i l’equilibri harmònic.

….

Aura, una ópera del siglo XXI concebida por el poeta Gabriel Ventura, la compositora Marina Herlop y la artista visual Rosa Tharrats, se nos presenta como una evocación escénica de resonancias medievales con una marcada componente panteísta.
A partir de la inquietud compartida sobre la crisis climática, las comunicaciones interespecies y la acústica de la naturaleza, se presenta un itinerario de reflexión artística vertebrado por los sonidos, la palabra y la imagen. Cada institución acoge una ópera multidisciplinar de nueva creación, de entre 15 y 20 minutos de duración, para ofrecer al público un recorrido único que plantee nuevas visiones y cuestiones sobre aspectos que nos interpelan y nos afectan.
Situada en el siglo XIII, la protagonista de Aura huye de un mundo devastado por las guerras de las cruzadas del papa Inocencio III y se refugia en un bosque del Languedoc. Allí encuentra una fuente en la que se le aparece el Ángel de las Aguas, con quien mantiene una conversación sobre su condición de refugiada. El agua, en sus diversas manifestaciones, se le revela como “puerta y espejo”, como esperanza y “gracia del pensamiento”.
Inspirada en las visiones de místicas como Hildegarda de Bingen, así como en las formas de representación del arte románico (hieratismo, ruptura de la dimensión espacio-tiempo…), Aura es una invocación de cantos melismáticos y ecos digitales, poblada de seres acuáticos y voces del más allá. Personajes incorpóreos y plasmáticos, posibles criaturas de un futuro interespecie.
Así, Aura no solo se constituye como un canto a la naturaleza como espacio de paz y refugio, de imaginación, vida y pensamiento, con el agua como elemento central, sino también como un canto contra las devastaciones de la guerra.
En un tiempo como el nuestro, de urgente crisis climática, Aura nos recuerda el poder germinador, purificador y reparador del agua como elemento constitutivo del ser humano y el planeta, y pone el acento en una conciencia ecosófica que debemos conservar y propiciar para la subsistencia y el equilibrio armónico.

………

Una obra produïda per MACBA, Al Gran Teatre Liceu i CCCB amb la col·laboració de Fundació Sorigué
Llibret: Gabriel Ventura
Composició: Marina Herlop
Direcció d’art: Rosa Tharrats
Direcció d’escena: Rosa Tharrats i Gabriel Ventura
Direcció musical: Maria Mauri Fàbregas

Disseny d’il·luminació: Manel Quintana Caralt
Intèrprets:
Aura: Marina Herlop
Àngel de les Aigües: Clara Enrich-Genestar
Espectre de la mare: Claudia Balletbo
Esperits aquàtics: Cor de cambra ARSinNOVA
Assistent de vestuari: Manuel Mateos Paz
Muntatge: Victor Jaenada i Jose Alcaniz
Olor: Fundació Ventós

Photo © MACBA / Lluís Tudela

2025