Quan ja no existeixin el humans

On a planet from which human life has vanished, plant matter and decaying electronic systems form unexpected symbioses and entirely new organisms.

Nature and technology have produced a new form of life – a creature of roots and corroded cables spreading like an organic skeleton, breathing with irregular electric pulses and forgotten data: fragments of a world no one can decipher. The installation is a posthuman life form, a testament to a future in which the boundary between the natural and the artificial has dissolved entirely. In the pulsing silence, in a breath that is both electric and botanical, the memory of a vanished world endures – alongside the promise of a new biology made of light, circuit and root.

En un planeta ja sense presència de vida humana, la matèria vegetal i els sistemes electrònics en descomposició creen simbiosis i nous organismes.

La natura i la tecnologia han engendrat una nova forma de vida, una criatura formada per arrels i cables corroïts que s’expandeix com un esquelet orgànic, que respira amb polsos elèctrics irregulars i dades oblidades, fragments d’un món que ja ningú no pot desxifrar. La instal·lació és una forma de vida posthumana. El testimoni d’un futur on la divisió entre allò natural i allò artificial s’ha dissolt per complet. En el silenci polsant, en la respiració elèctrica-vegetal, hi preserva la memòria d’un món desaparegut i la promesa d’una nova biologia feta de llum, circuit i arrel.

Amb la col·laboració de Flowers by Bornay

Idea i creació: Manel Quintana, Flowers by Bornay

Producció floral: Flowers by Bornay

Producció lumínica i composició sonora: Manel Quintana

Assistència tècnica i producció: Xavier Moliner (Androna)

Fotografia i video:@fabriziocolque @eira.rr